Mercat

Dissabte 19 de gener 2013

Avui no he pujat a mercat. Volia anar a una parada molt xotra que para a la Rambla del Carme. Hi vénen llibres, cassetes, vinils i coses per l'estil. Tenen de tot. Hi pots trobar des de coses molt interessants fins a la més absoluta de les porqueries. Triar i remenar sense límits a preus molt baixos i, a vegades, cosa que em molesta molt, preu al regateig. La setmana passada hi havien exemplars del DDT i el Pulgarcito. Els vaig fullejar i no els vaig comprar, tampoc m'interessaven. Em van portar records contradictoris, per una banda em va fer retornar a temps de la infantesa i, per l'altra, em van fer prendre consciència, molts anys més tard, de la subcultura que els van fer empassar en aquells anys del franquisme als meus pares i a tota la gent com ells.

Per què parlo ara d'això? Anacleto, las Hermanas Gilda, Carpanta, Zipi Zape, Pepe Gotera y Otilio,  Mortadelo y Filemón, 13 Rue del Percebe, Rompetechos ... personatges que definien una època i una manera de viure que aquesta mena de còmics de subcultura criticaven. Jo vaig anar al col.legi Sant Miquel dels Sants i sóc fill de gent treballadora. A la meva classe hi anava la flor i nata de l'aristocràcia i la burgesia vigatana, gent que el meu pare sempre deia que eren de colores i de acción católica, i en parlava amb enuig i despreci, però m'adonava que aquella gent no en parlava massa de tots aquests personatges de còmic subcultural. Llegien Cavall Fort, Tretzevents, Tintín, Astèrix i, els més ensucrats, alguna cosa de Disney, tot molt allunyat d'aquell submón de Bruguera. El pare comprava el TBO perquè li agradaven les tires d'en Coll i d'en Muntañola i perquè es creia transportat a un món republicà que va conèixer de refilada idealitzada i deia que s'assemblava al que llegien a casa seva abans de la guerra, m'imagino que devien llegir el Patufet. Quan era petit tot ho llegia en castellà i els nens del meu curs llegien coses en català llavors als darrers seixanta. Vaig començar a llegir en català l'any setanta un. El pare antifranquista, com molta gent, s'ho van empassar tot i els altres la puta i la ramoneta de sempre. Cultura de país sotmés i supervivent. Només m'ha vingut un record d'altre temps.

Comentaris

  1. M'has fet pensar en un llibre que em va agradar molt: "Los príncipes valientes" de Javier Pérez Andújar, un autor més o menys de la nostra edat. Explica la seva infantesa a Sant Adrià de Besós i com comença a apassionar-se per la literatura a partir dels tebeos, les sèries de televisió i l'adaptació més aviat cutre d'alguns clàssics. Tot i les diferències que hi pugui haver amb la nostra, d'infantesa, hi ha coses que ressonen. Imma

    ResponElimina
  2. Sí, és veritat, jo em vaig aficionar als clàssics amb la colección historias de Bruguera. Encara en conservo algun. Malgrat la cutreria de l'època i les empipades del pare amb en Franco, ho recordo tot amb força alegria perquè crec que no érem conscients de la realitat que vivíem: ens va tocar viure allò i prou, com ara ens toca viure el que vivim. El que vivim ara és conseqüència d'allò? No ho sé. En Javier Pérez vivia a Sant Adrià i jo a les cases barates de Vic, certa similitud social i on la cultura era la dels còmics, TVE 1, UHF, Eurovisión, Corin Tellado i l'Escola Nacional i res més. A reveure. Ramon.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada