Dissabte estrany

Dissabte 5 de gener 2013

M'he llevat cansat. Ahir estava molt cansat i me'n vaig anar a dormir esgotat i no he descansat. Molta redundància. A vegades la realitat és redundant, no hi podem fer més. Darreres compres poc compulsives de reis. Avui no he llegit ni he escoltat música. Tot força estrany. Mala lluna i no sé mai perquè. Dilluns comença l'època que més em desagrada de l'any: l'hivern més cru. El trobo llarg i a Vic fa molt de fred, potser massa. Quan era més jove el suportava més. Em refaig pel Mercat del Ram i la Setmana Santa.

Ahir il Piratta al Liceu. Diuen que va estar molt bé, que la soprano Mariella Devia, una especialista en bel canto, va estar a l'alçada de les millors i el tenor americà Gregory Kunde també. No m'atreveixo massa amb Bellini i no sé si hi hauria anat. El bel canto em pot arribar a cansar com em sol passar sovint amb l'arquitectura  barroca. Massa exuberància embafadora. Espero poder anar a veure la Madama Butterfly al Liceu i la Traviata a l'Atlàntida de Vic. Repertori clàssic sense sorpreses ni enfarfegaments innecessaris. Hores d'ara els Reis andalusos d'Orient ja han arribat a la Torre d'en Franch. Descansen abans de la cavalcada i planifiquen la feinada que els espera. L'entrada de Vic pel sud està tancada i colapsada. Els reis andalusos ho acaparen tot. La canalla comença a preparar els fanalets i els pares comproven que els encenedors estiguin carregats o procuren una capsa de llumins per encendre les espelmes. Ritual de cada any. Estem fets a base de rutines. Mantenir la il.lusió en temps de colèrica esperança i de vaques magres.