Cal treballar tant?

Divendres 8 de febrer 2013

A vegades em pregunto si cal treballar tant per estar sempre igual i al mateix lloc. Arribar al divendres fet una merda i una setmana més i més vida perduda. Encara sort que m'agrada treballar, si no seria horrorós. Filosofia i burreria barata i cal que agafi paciència, encara em falten setze anys per jubilar-me i no cal que no m'ho agafi tant a la valenta, se'm farà el fetge gros i la melsa se m'esberlarà i no cal. M'estimo més anar a veure el Barça cada setmana, continuar escoltant música de Bach, poder anar a l'Atlàntida i al Liceu de tant en tant, gaudir com la Berta es treu la carrera i veure a néixer les meves nebodes aquest mes que ve. Però, redéu, ja hi torno!, en aquest país treballem massa per poc profit vital. Cardem poc i vivim patint sempre pels diners i per un futur que serà el mateix on hi vas a parar siguis ric o pobre. El balanç és trist: poca vida  i patrimoni deixat als vius a costa de poca vida pròpia i molt treball. A Sevilla ho tenien més clar, sortien més, feien veure que cardaven més  i, això sí, treballaven menys; sabien que ja treballaven els altres. No em feu cas. Divendres: dia de còlics mentals i els vento.