Enquestes
Dijous 21 de febrer 2013
Avui ha sortit l'enquesta del C.E.O. sobre el recolzament a l'independentisme. Dóna ànims. Ho tenim clar. Hi arribarem. Multitud ho vol i jo en sóc el primer. Espero que no els hi passi com les enquestes que van pronosticar la majoria convergent. Allò va ser un nyap i crec que aquesta vegada no ho serà. Tampoc cal fer volar coloms i no tinc cap mena d'intenció de tirar aigua al vi. Actualment la independència ens és una necessitat vital com a poble i com a ciutadans. No podem seguir a Espanya. Ens ensorrem. Una Europa sense Espanya pot viure tranquil·lament. Una Catalunya sense Europa i una Europa sense Catalunya és difícil d'imaginar. Em meravella, segons diuen les enquestes, que un setanta per cent de la gent estarien a favor de l'Estat propi i un cinquanta sis per cent votaria a favor, gent que segurament fa anys no s'ho haurien ni plantejat. Jo fins i tot conec veneradors del Dictador i resulta que ara són més independentistes que jo mateix i me'n volen donar lliçons com aquell qui diu. Curiós. Capacitat de canvi. Permutables. Al meu entorn familiar de pares i avis d'aquesta mena de gent en dèiem ninots. Els temps evolucionen i els ninots d'antany avui potser s'han tornat pokemons evolutius i a cada evolució es transformen a pitjor o a millor. Esperem que aquesta vegada sigui a millor. Tots seran benvinguts a la casa del senyor diu l'Evangeli. M'entristeix una mica que la necessitat faci adoptar una ideologia concreta per arribar a port. M'agrada més que hom hi arribi per la convicció, però això ja és demanar massa. Trobaria més fàcil que de les branques de la figuera en pengessin kiwis. Ara potser ja parlo massa i acabo.
Avui ha sortit l'enquesta del C.E.O. sobre el recolzament a l'independentisme. Dóna ànims. Ho tenim clar. Hi arribarem. Multitud ho vol i jo en sóc el primer. Espero que no els hi passi com les enquestes que van pronosticar la majoria convergent. Allò va ser un nyap i crec que aquesta vegada no ho serà. Tampoc cal fer volar coloms i no tinc cap mena d'intenció de tirar aigua al vi. Actualment la independència ens és una necessitat vital com a poble i com a ciutadans. No podem seguir a Espanya. Ens ensorrem. Una Europa sense Espanya pot viure tranquil·lament. Una Catalunya sense Europa i una Europa sense Catalunya és difícil d'imaginar. Em meravella, segons diuen les enquestes, que un setanta per cent de la gent estarien a favor de l'Estat propi i un cinquanta sis per cent votaria a favor, gent que segurament fa anys no s'ho haurien ni plantejat. Jo fins i tot conec veneradors del Dictador i resulta que ara són més independentistes que jo mateix i me'n volen donar lliçons com aquell qui diu. Curiós. Capacitat de canvi. Permutables. Al meu entorn familiar de pares i avis d'aquesta mena de gent en dèiem ninots. Els temps evolucionen i els ninots d'antany avui potser s'han tornat pokemons evolutius i a cada evolució es transformen a pitjor o a millor. Esperem que aquesta vegada sigui a millor. Tots seran benvinguts a la casa del senyor diu l'Evangeli. M'entristeix una mica que la necessitat faci adoptar una ideologia concreta per arribar a port. M'agrada més que hom hi arribi per la convicció, però això ja és demanar massa. Trobaria més fàcil que de les branques de la figuera en pengessin kiwis. Ara potser ja parlo massa i acabo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada