Escoltes

Dilluns 18 de febrer 2013

Ara se'n diuen escoltes. Abans en dèiem espietes, xivatos i coses per l'estil. De què bé que ara tothom escolti a tothom? Sempre s'ha fet. Els catalans ho som més que altres? Això sembla. Sempre tenim la culpa de tot. I si la tenim, què passa? A la merda tot plegat. De xivatos sempre n'hi han hagut i n'hi hauran: als estats, a les feines, a les escoles ... a tot arreu ... les societats es mantenen ancestralment per l'autocontrol social i qui no ho tingui clar, que s'ho faci mirar. Sempre he pensat que hi ha gent que te més feina a saber el que fan els altres que a saber el que fan ells. A vegades tinc la sensació que els xivatos són com els mentiders, els patidors,  els corruptes,  els corruptors, els maniàtics,  els fanàtics,  els toxicòmans, els alcohòlics, els depressius, els fumadors ... simplement gent compulsiva, malalta i amb comportaments molts definits ... no hi poden fer gairebé res ... ho són i prou i millorar el seu estat costa molt i està a les seves mans i crec que tot bé molt determinat per l'entorn que els envolta. De xivatos n'he conegut i ara la feina en tinc un que m'informa de tot el que passa. Qualsevol tonteria és bona per soltar la llengua. La veritat i la certesa no és pas el més important, el simple rumor no contrastat ja serveix. Li he volgut fer entendre ... incapacitat total d'entendre res ... es tracta d'un modus vivendi. No cal donar-hi més importància de la que té i, si tot l'afer de les escoltes parteix de gent com la  Camacho i de l'amant afamada de diners del Pujol petit, misèria absoluta. Opinió personal possiblement equívoca. No he suportat mai els xivatos.