Res a fer

Dijous 28 de febrer 2013

Chamorros que entrarien a sang i fetge i matarien a tot Déu menys els seus. Gent que viuen de veritats i raons més absolutes. Pèrdues de vergonya a Bankia i és igual, ho justifiquen i ja està i tots voltant arrogantment pel carrer. Catalana a Espanya i filla  adoptiva d'Olula del Rio i incapacitat d'entendre res o no voler-ho entendre ... res de res ... no hi ha res a fer ... és igual ... Castilla desprecia todo lo que ignora. No em pensava que la seva ignorància prengués aquestes magnituds. Más vale honra sin barcos que barcos con honra. El tot o res. Burreria absoluta. Barroeria constant i no importa el nivell social o acadèmic de la gent, el resultat sempre sol ser el mateix. També em consta que alguns ens entenen, però molt em temo que no deixen de ser una immensa minoria i no m'interessa quedar de seguir la meva ruta pels quatre gats que ens comprenen. El darrer episodi del P.S.O.E torna a ser patètic. Massa doctrina i no acabo d'entendre massa això de la disciplina de vot. Respecto la Chacón, malgrat dubti que aquesta noia em respectés massa a mi. La indefinició té el preu que ara tasta i mira que ho tindrien fàcil els castellans. No els vull donar pistes. Els convergents no acaben de disparar ... sempre l'excés de prudència ... massa mesquinesa o massa por ... qui els atura?  a quines hipoteques estan lligats? Si no deixen de badar, altres els passaran per la dreta per arribar al lloc a on hauríem d'estar i ojalà sigui demà perquè demà passat l'espera es farà massa llarga i ja no cal. Demà prometo que parlaré d'Itàlia, però no parlaré del Papa segurament.