Còmic
Divendres 22 de febrer 2013
Al lloc de sempre. En Plurilópez ja no era ni pluri ni super. Diuen que ha perdut aquella minsa dignitat d'home de molts oficis, home de pocs beneficis. Avui està a la barra del bar. Aturat en el sentit més ampli. Escura els pocs diners que li queden de les ajudes acabades i els malgasta en copes de Fundador, de Soberano i de Veterano; el Magno ja no se'l pot pagar. Fa temps era una mena de Rompetechos, mirava la realitat a la seva manera i no la veia tal com era i es fotia, malgrat no se n'adonés, garrotades a tot arreu. Els seus fills se li han tornat com en Zipi i Zape perquè no els pot donar una educació com cal i l'escola pública està com està. Enyora els temps, abans el deixés la dona, quan la seva família es relacionava amb els Trapisonda, els Cebolleta o els Ulises. Es veu abocat a ser com en Carpanta i el seu destí serà anar a raure a un dels pisos ocupats de la 13 Rue del Percebe quan el desnonin la setmana que ve i ell que sempre s'havia somniat viure una plàcida vida com l'abuelita Paz, però de sobte se n'adona que entren per la porta Doña Urraca i una de les Hermanas Gilda i apura la darrera copa de Veterano que es pot pagar.
Que amarga es la vida, li deia Doña Urruca a l'Hermenegilda a l'hora de dinar. Havien quedat per parlar, feia temps que no es veien i es volien posar al dia d'amors romputs amb adinerats fills d'algú. Doña Urraca estava gelosa, cap home li feia cas i no podia suportar que homes adinerat se'n miressin d'altres. Sabia que el fill d'algú que es va lligar l'Hermegilda era el noviu de la Leovigilda, la germana de l'Hermenegida i li volia fer xantatge, perquè a ella també li agradava el fill d'algú adinerat i no li feia ni putu cas i va contractar l'agència de detectius de la T.I.A. El superdientende Vicente hi va enviar en Mortadelo i en Filemón. El profesor Bacterio va muntar un dispositiu estrafolari dintre d'un floreru. En Mortadelo i en Filemón ho escoltaven a la cambra del costat. En Pepe Gotera i Otilio també hi eren, es veu. La pega va estar que la Ofelia estava enamorada de l'Anacleto agente secreto i ho va esbombar tot i tot va sortir com va sortir.
Encara sort que tenim en Peribáñez i en Borreguero.
Al lloc de sempre. En Plurilópez ja no era ni pluri ni super. Diuen que ha perdut aquella minsa dignitat d'home de molts oficis, home de pocs beneficis. Avui està a la barra del bar. Aturat en el sentit més ampli. Escura els pocs diners que li queden de les ajudes acabades i els malgasta en copes de Fundador, de Soberano i de Veterano; el Magno ja no se'l pot pagar. Fa temps era una mena de Rompetechos, mirava la realitat a la seva manera i no la veia tal com era i es fotia, malgrat no se n'adonés, garrotades a tot arreu. Els seus fills se li han tornat com en Zipi i Zape perquè no els pot donar una educació com cal i l'escola pública està com està. Enyora els temps, abans el deixés la dona, quan la seva família es relacionava amb els Trapisonda, els Cebolleta o els Ulises. Es veu abocat a ser com en Carpanta i el seu destí serà anar a raure a un dels pisos ocupats de la 13 Rue del Percebe quan el desnonin la setmana que ve i ell que sempre s'havia somniat viure una plàcida vida com l'abuelita Paz, però de sobte se n'adona que entren per la porta Doña Urraca i una de les Hermanas Gilda i apura la darrera copa de Veterano que es pot pagar.
Que amarga es la vida, li deia Doña Urruca a l'Hermenegilda a l'hora de dinar. Havien quedat per parlar, feia temps que no es veien i es volien posar al dia d'amors romputs amb adinerats fills d'algú. Doña Urraca estava gelosa, cap home li feia cas i no podia suportar que homes adinerat se'n miressin d'altres. Sabia que el fill d'algú que es va lligar l'Hermegilda era el noviu de la Leovigilda, la germana de l'Hermenegida i li volia fer xantatge, perquè a ella també li agradava el fill d'algú adinerat i no li feia ni putu cas i va contractar l'agència de detectius de la T.I.A. El superdientende Vicente hi va enviar en Mortadelo i en Filemón. El profesor Bacterio va muntar un dispositiu estrafolari dintre d'un floreru. En Mortadelo i en Filemón ho escoltaven a la cambra del costat. En Pepe Gotera i Otilio també hi eren, es veu. La pega va estar que la Ofelia estava enamorada de l'Anacleto agente secreto i ho va esbombar tot i tot va sortir com va sortir.
Encara sort que tenim en Peribáñez i en Borreguero.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada