Patètic

Dimecres 20 de febrer 2013

Hi ha una cosa que em fa molta ràbia. No suporto la gent que dóna gràcies pel fet de treballar escudant-se amb els mals temps que corren. Dec ser massa orgullós. Sóc un Font com el pare, la tieta Carme i el tiet Ramon. No hi puc fer més i no em fa cap vergonya dir-ho. No haig de donar gràcies a ningú per treballar i em molesta que hi hagi tanta gent que no tingui feina per la ineptitud impune d'una minoria adinerada que ens han portat a on som. El meu treball me'l guanyo cada dia i sóc una peça més de l'engranatge social, polític i econòmic global. Estic al lloc que em toca i al lloc que m'he guanyat. Si he fet més o menys a la vida és problema meu i, com a mínim, tinc la satisfacció del treball digne i ben fet i quan vaig a dormir cada dia amb en Barril, la Cristina ve més tard i ja he fet el primer són, solo estar satisfet i dormo com un tronc, no sé si per satisfacció, per desconnexió o per esgotament pur i dur. Crec que a molts la consciència, si en tenen, no els hi hauria de permetre dormir massa tranquils. Faltaria més!!! La misèria  mesquina i gratuïta no la suporto, hi ha massa gent que pateix la pobresa real i la manca de treball estructural i no cal fer-hi broma i la misericòrdia cristiana la trobo sobrera perquè m'enutja en extrem. No cal que pateixin els que no tenen cap dret a fer-ho. Patètic. Perdoneu, a vegades m'embalo, però sóc qui sóc.

Comentaris