Pertinença

Dimecres 27 de febrer 2013

Avui parlava amb el pare d'un company de la feina que viu a Tona i és de Tona de tota la vida. Pertinença a un lloc i a unes rutines que em costen molt de compartir. Les respecto i considero que són gent afortunada. Els déus no m'han llepat per aquest cantó i m'han donat altres coses que ells es perden i no tinc les que potser ells tenen: felicitat en el sentit més ampli o en el més restringit, ves a saber. Gent com en Ramon Serra de l'Esquirol, els pares d'en Pep de Calldetenes, la meva cosina la Iolanda de Santa Eulàlia de Riuprimer ... els costaria i es moririen si haguessin de viure fora del seu entorn vital. Els admiro i el envejo. Jo no sóc d'enlloc en concret i no podria viure en un sol lloc i amb un marcat sentiment de pertinença, no sabria com dir-ho. Bé, m'agrada Vic i sóc de Vic, però tampoc crec que em costés gaire adaptar-me fora del meu entorn. Suposo que dec ser massa inquiet i la meva vida sense la inquietud tindria poc sentit. Tonteries de sempre. Demà parlaré d'Itàlia. Em tinc ganes, sóc molt llatí. No em fa cap vergonya dir-ho. Parlaré de Itàlia i de Céline. Avui encara estic massa afectat pel Barça i vaig a sopar a casa d'uns dels meus millors amics: en Xevi i l'Elena. Ahir uns altres: en Sebastià i la Carme, la Judit i en Joel, els meus nebots manllevats. Dèries post barcelonistes. Fins demà.