Mans untades d'oli

Dimecres 6 de febrer 2013

Simplement demano què haig de fer per no emprenyar-me. Ja ho sé: filosofia i cinisme. M'agrada l'article d'en Partal al Vilaweb sobre la corrupció a Finlàndia. Penso que no calen excuses ètniques, polítiques, geogràfiques, socials, econòmiques i totes les imaginables. Catalunya és corrupte: sí, molta gent ho és i molta, moltíssima, més no n'és. A Espanya passa el mateix. La majoria de la gent és honesta i treballa i es guanya o es perd la vida com pot.  No cal barrejar la gimnàstica amb la magnèsia i dir que la corrupció entorpeix el procés sobiranista és tan banal com dir que la corrupció fa mal a la unitat d'Espanya. Sí també ... no sabria com dir-ho ... tot pot ser veritat o mentida ... aquí en Mas, com a mínim fa la comèdia de voler-ne parlar. A Espanya en Rajoi ho nega i té la merda que li surt per la boca. Allà cultura més cristianitzada, aquí tot més de conveniència. Cultures diferents, però no és aquest el tema. Parlava d'en Partal i de Finlàndia i de l'esforç que ha fet aquest país per desempallegar-se del llast cultural i estructural rus. Finlàndia pertanyia a Rússia. Actualment és paradigma de la manca de corrupció i on està penada judicial i socialment. Els finesos s'ho han treballat. Per què aquí no ho podem fer? ens fa mandra? Comença a ser hora d'aprendre a remenar l'oli amb guants per no untar-nos els dits i la sobirania ens hauria de fer veure si els nostres són més, iguals o menys corruptes que els altres, ara ho fotem tot al mateix sac i jo vull, com molta gent, saber a on som i avançar i arribar a la sobirania amb la cara neta i amb les mans que no regalimin d'oli. Tocar oli és massa llefiscós. Tot plegat massa indefinit i tèrbol i no m'agrada gens. No crec que serveixi de massa imputar als corruptes, m'estimo més amputar-los abans la metàstasi es faci tant gran que el remei sigui pitjor que la solució i comencin a arribar salvadors de pàtries tèrboles i la gent els voti ... populisme pur i dur ... us imagineu un Anglada o un García Albiol com a  presidents de qualsevol país ... no oi? ... o potser sí ... a Itàlia ja ha passat ... em penso ...  vaig errat? ...