Impostos

Diumenge 3 de febrer 2013

Tos els que transmeten informacions falses sobre corrupció volen ensorrar Espanya ara que comença a aixecar el cap, deia la Cospedal l'altre dia. Cap culpa ni cap responsabilitat. No sé quin cap s'aixeca ... certament no ho sé ... deu ser el seu ... repartir hòsties a tot Déu ... sempre la culpa dels altres. L'estat, la pàtria o els que nassos en volguin dir, són la generació d'impostos i el què aporten al benestar i al creixement de l'estat, de la pàtria o del país. Qui s'estima el país, l'estat o la pàtria, no estafa  ni roba a costa del patiment de la gent amb les retallades dels serveis més bàsics de la república ... sí ... de la cosa pública ... de l'ensenyament, el futur de la llibertat dels nostres i de tots. No es pot jugar amb la sanitat biològica i mental de la gent. Tot ens cal per tirar endavant i ser forts. Els que s'estimen tant a la pàtria sigui l'espanyola o la catalana no cal que en parlin tant, sincerament no cal. El que cal és pagar els impostos que toca a cada ciutadà i no obviar sistemàticament el quart, el setè, el vuitè i el desè Manament de la Llei de Déu  i més una gent que s'omplen tot sovint la boca d'esperit cristià i molt em puc témer, que si tot el sistema els trontollés, no tindrien cap mena escrúpol a transgredir el que calgui sense remordiments. La història i la manca de memòria històrica ja els ha portat a situacions semblants i el sagrament de la confessió els dóna sempre molta empara. Tot a mans de la misericòrdia i de la caritat cristiana, quan un vol ser laic i ciutadà, resulta una deriva molt perillosa. Dia ventós i aire molt net. Ojalà  de Déu s'emporti els mals esperits i els microbis de tota mena.