Paraules

Divendres 15 de febrer 2013

Dia de trasbals. Suposo que avui naixeran les bessones. S'han endut la mare a Sabadell. Tothom trasbalsat i patint. No deixa de ser un naixement. Anirà bé.

Dia dolent. He rebut bronca per una cosa que vaig fer a la feina. Crec que ningú em va informar implícitament que no la pogués fer. Una tonteria: vaig corregir un error previ meu, el vaig modificar i no el vaig notificar. El vaig corregir i prou. Es veu que ho havia de notificar, com totes les modificacions que es facin. Fins aquí tot lògic i correcte. Ara ja sé el procediment. No costa gaire. Un pur formulisme. Corregit i ja està. Em molesta el to i les formes. M'enutja la manca d'informació i haver de descobrir el procediment a base d'errors d'uns i altres. No ho trobo ètic. Ningú t'informa com s'ha de fer, ho has d'intuir i, quan apareix l'error, crit i bronca. Solució miserable que amaga molts problemes. Manera fàcil de treure's la responsabilitat. El pare no em va educar així. Tot de paraula, cap paper enlloc perquè no cal. Les paraules se les emporta el vent, a algunes boques sempre en surt una mena de vent atramuntanat, per la boca del  pare sempre sortia vent de marinada, no l'havia sentit mai cridar. Darrerament jo ho faig i no m'agrada gens, no he estat educat així. Ho trobo fastigós. Molt em temo que el vent el fem girar cap al nostre molí i tot ho molinem a la nostra conveniència. Són paraules simplement. No em feu cas som divendres. Demà aniré a Sabadell.