Dormir

Dissabte 23 de febrer 2013

Aquesta nit ha nevat. Em volia llevar d'hora i no ho he fet. He dormit gairebé onze hores seguides. Feia molt de temps que no ho feia. Ho devia necessitar. M'hauria agradat llevar-me i veure com nevava. Tenia previst escoltar il Trovatore de Verdi. Ahir en van posar una selecció antiga de l'any seixanta dos a Catalunya Música a l'hora dels insuportables optimistes de l'Àngel Llàcer. Feia molt de temps que no escoltava aquesta òpera. No atines mai a posar-la. L'escoltes una vegada cada vegada i l'espai entre una i altra sol ser llarg i el dia que t'adones de l'absència no tardes a tornar-la escoltar. És una de les que m'agrada més de Verdi. Sí, és cert. Diuen que escoltar música agradable, sense importar el gènere ni l'estil, fa baixar el risc de tenir un atac de cor. Si és cert això, potser començo a saber del què no em moriré. No tinc ni idea del savi que s'ha inventat aquesta teoria. Tots diem alguna tonteria passatgera i sort en tenim. La gent massa seriosa o massa trempada em fan una certa por, no sabria com dir-ho.  Recomano La Traviata, el Rigoleto, el Macbeth i il Trovatore per aquest ordre. La meva selecció de Verdi. Avui no ho he escoltat res, ara escolto, mentre escric, peces per a piano a quatre mans de Schumann, arrengades per la seva dona Clara. Segurament  més tard o demà escoltaré il Trovatore. Ja surt el sol. No plou ni neva. Dia vulgar. Gent contenta. És dissabte i a Vic para el mercat.