Camí de Barcelona

Dilluns 4 de febrer 2013

Camí de Barcelona. Ara he deixat El Figaró enrera. Segurament aparcaré el cotxe a l'Avinguda de Pedralbes. En aquest país, molt em temo que deu passar a tot arreu, els rics no paguem mai. Podré deixar el cotxe al carrer. No hi ha ni zones blaves, ni verdes ... free zone ... Recordo Sevilla. M'haig de trobar amb en Fernando un ex jurista de l'Exèrcit espanyol. El vaig conèixer a Sevilla fa molts anys quan feia el soldat. Bons amics i molta empatia. Em fa certa mandra veure´l, però en tinc ganes. Recordo Sevilla. Les ciutats les recordo per la seva llum i per les seves llibreries. Sevilla més aviat anava sobrada de llum i justeta de llibreries; alguna a la Calle Sierpes, una de molt bona al Barrio de Santa Cruz i poca cosa més. A Vic estem massa ben acostumats i ben servits i a Barcelona també. No som Paris i molt menys Brussel.les, una bogeria per la gent que estimem els llibres. Donosti i Bilbao un erm. Potser no les vaig saber trobar. Poques i monotemàtiques: llibres de cuina ... cultures i maneres de viure i d'entendre el món. A les vuit veuré en Fernando.