A preu fet

Dimarts 14 de juliol 2015

Dies d'escoltar música de Mahler. N'escolto d'altre. Bateroles. Avui dia especial. Vancances no desitjades. Un dia aïllat. Flexibilitat laboral. No acabo d'entendre que la farina molinada se l'emporti sempre el moliner que no l'ha molinada. Bones paraules ventades. Els fets, uns altres, fets. Aprofitar per anar a la revisió mèdica de l'empresa. He molinat pel moliner que ensaca la farina. Dit de dir. Un home ha entrat mentre m'esperava. Jo llegia, ho puntualitzo, jo, l'hivern del món, un best-seller líquid de bon empassar amb la calor. Ell, apressat, sense demanar res a ningú, érem dos que esperàvem, se'l veia enfeinat, ha entrat de dret a la consulta. Perdó, perdó, però si cola, cola. Asseure's amb el neguit de no saber omplir les moltes hores buides que deuen definir la seva existència de cultura restringida de fulletó com el que porta a les mans, el reclam, el que fulleja sense lectura o de lectura tant o més profunda que el contingut dels consells i de les obvietats ridícules exposades en aquelles pàgines plenes d'anuncis que tot ho compren, que tot ho venen i que més d'un, n'era el seu cas, s'atura en les ofertes d'espais relaxants de paradisos d'infernal sordidesa de plaers enganyosament eterns i sublims a preu fet.