Poc afanyat

Divendres 24 de juliol 2015

Poc afanyat a fer diners i sí a afanyar-los per viure. Desacomplexat per gastar-los i altra hora per demanar-ne més d'un a crèdit. Espiral diabòlica antiga. No m'agrada parlar de diners i em fastigueja la gent que en parla i n'ostenta. M'agrada viure bé i trobo ofensiva la bona vida si és expansiva i de mal gust, de poll ressuscitat, i la mala vida si és rica i de miserable actitud. Viure un xic als llimbs d'aquestes qüestions. Aprendre a no ser atrapat amb la pixera al ventre i no  haver de ser víctima ximple de les angúnies que comporta. Literalitat i metàfora. De què ve? De res. com sol passar sovint, estar envoltat de gent on l'economia, la petita, la domèstica, és una constant en la seva parla, en els seus actes, en el seu pensament, formiguejar, cultura de rebost, de racó pel dia de demà, de roc a la faixa, de vida soferta, patidora, pixada i cagada sempre i en el precís moment que toca, mai anticipada amb les calces, els calçotets, molls o cagats, afanyats de previsions poc expansives i del tot controlades.