Hisendats

Dimecres 29 de juliol 2015

Que no sàpiga de comptes és normal. Poques vegades em solen quadrar i els diners, porti registre o no, sempre se m'evaporen. No els sé fer criar. Molest quan, els que n'haurien de saber, provoquen dubtes i pors. Sembla que no en sàpiguen o deu ser que ens enreden. S'hauran d'explicar bé, bé, els beneficis i els inconvenients que comportarà per l'economia una possible independència catalana. Reclamar claredat, transparència, concisió i comptes ajustats, quan mai se'ns ha explicat quina és la factura de viure enredats al regne. Un dia després de la presentació del què podria arribar a ser la hisenda catalana. Pagar el que toca. Tants caps tants barrets. L'endemà. Socarrimat. Mala ganya. Por de que se'ls hi desmunti la parada venedora de productes antics, massa antics i més d'un caducat. Avortar sense ser avortistes. Un cercle d'economia recolzat per la premsa devota i subsidiària. Oratòria pobre d'un ric Miquel Valls, en un català deficient castellanitzat. Sensació personal. Corbata, el sogall identificador del sistema, el seu i el que ens toca viure. Aquesta vegada com a mínim no ha estat aquella dolça i desconfiada veu d'amargada amargor de capellà reprimit i repressor que, més d'una vegada, ens arriben els missatges del cercle d'economia, falsament espantat pel què pugui venir, volent saber el què i sense explicar el què realment hi ha i ens afecta de veritat.