Cap mena de sensació de son

Diumenge 19 de juliol 2015

No passar l'esborrany a net. Acabar el dia en família, a cals sogres. Les reiteracions de sempre. El sopar a Barcelona del segon dissabte de juliol. Conversa, riure, bon menjar, bon beure, ballaruga de cançons nostàlgiques a cavall entre el record i el mal rotllo que em comporta, sense saber ben bé per què, alguna d'aquelles melodies. Records d'etapa ja passada, més que difícil, complicada i de masses alts i baixos. Finals dels setanta i principis dels vuitanta. Anar a dormir a les quatre de la matinada i cap mena de sensació de son fins que vaig caure pla al llit. Matinal al Raval. Sant Pau del Camp, una perla del romànic al centre de Barcelona. Visitada després de la missa. Interior mai visitat. Senzill i esplèndid. Cúpula alçada sobre petxines, de les poques que recordo. El claustre, de petitesa grandiosa. Arribar a la rambla del Raval i a Robadors. Calor i fortor de pixats. Aquesta olor l'havia oblidada a Barcelona. Sembla que ha tornat. Casualitat. Calor, manca de neteja, incivisme, tolerància? vés a saber. Vermut a la terrassa de la filmoteca; una pinzellada de benestar enmig d'aquell entorn lluminós, participatiu, acolorit, de vida al carrer, de moltes cultures, de moltes llengües, de no pas massa neteja, de pocs diners i de personatges peculiars de no sé pas sí de ciutat oberta al mar, al món, que tot ho rep, que tot ho acull a preu l'hora, a preu el servei i a preu fet l'article.