Complicitat gregària

Dimecres 1 de juliol 2015

Poc canviarà la meva vida i poc ha canviat a partir d'aquesta mitja nit. Una xic més emmordassat, més reculat i més tip de viure en un estat de demència permanent manat per a ments gens coincidents amb la particular conformitat inconformista en la que estic acostumat a moure'm. Seguir igual, perseverant, cridant i mostrant el què em sembli sense amagar res. Veure-les venir amb observança, calibrant, apamant sense heroïcitat ni actes temeraris. Menys d'una hora i ser a la reunió de l'assemblea. Divendres i dissabte a votar. Perseverar, parlar, emmordassat i no deixar-se arrossegar pels emmordassadors  i els emmordassats, cap i a la fi, als emmordassats, tinc la sensació que no costa gaire arrossegar-los cap a un cantó o cap a un altre. Cultura de la inactivitat, de la complicitat gregària del que es fa perquè tothom ho fa, de reflexió, més que mínima, bàsica. 

Comentaris