Aigua ben poc oxigenada

Dilluns 13 de juliol 2015

Descarto les passejades pel riu. Calor intens. A casa escoltant la tercera de Mahler. Viure amb senzillesa, sense alts i baixos. Tendència a explicar sempre el mateix. Intento no fer-ho. Ahir castell de focs i contra crida. Dormir poc. Enutjat de rebre informació d'idèntica transmissió, no pas dia sí dia també, però sí sovintejada. Sempre la mateixa i amb similars paraules, amb els mateixos acudits. Insuls. Expressions que ja em sonen buides de contingut. Vivències, més que ancorades en records no evolucionats, portadores de tristor de pensar que la senzillesa, el viure tranquil, sense sacsejades o amb alguna massa poc intensa, no s'hauria d'escaure en aquesta mena d'anacronisme de vida poc cultivada, erma, on poques plantes broten, i, les que ho fan, semblen estar regades d'aigua ben poc oxigenada.