Content

Dijous 2 de juliol 2015

Truita de xampinyons. Xampinyons laminats i esperar que treguin el suc. Els ous els deixataré just al moment. Amanida. Dijous. Cansat. Aquesta calor xafogosa. Cel covat de no voler ploure. Sort de poder dormir quan m'hi poso. He reprès fulles d'herba. El vaig aturar i encara no m'ho explico. No ho solo fer. Altres preferències: el Berlín de la república de Weimar, el París de la rive gauche o la guerra civil espanyola. Entreguerres, la particular debilitat històrica. Whitman, al casino, comentari, en Miquel, me'l comparava com el Verdaguer americà, o el d'Annunzio italià. No arribo a tant. Salvatgia, èpica, natura, arrelat a la terra i amor, amor, a la paraula plana, directa, la que commou. Comparables i no comparables. Dos entorns, dos móns, en èpoques comparables, però de visions que poc tenen a veure. Tradició i religiositat verdagueriana enfront a un tot per fer, verge, natural, salvatge i ple d'homes i de dones, com les mateixes paraules, acostumades a ser fetes a si mateixes, crues i poc subjectes a cap tradició i religiositat no més enllà de la que s'aprèn cada dia aprofitant les engrunes d'una tradició llunyana i separada per un mar oceànic tempestuós que gairebé tot s'ho emporta, fins i tot els records antics, i els nous, encara que vulguin ser antics, ja no ho són, són diferents, transformats. Els pares avui haurien fet vuitanta-cinc anys. La Berta és feliç a Cambridge. Content.