Aquesta sevillana simple

Dimarts 7 de juliol 2015

Si me enamoro algún día

me desenamoraré
me desenamoraré
para tener la alegría
de enamorame otra vez

Ahir es va morir en Lluís, en Márquez, un granadí que es va criar i va estudiar a Sevilla. Va formar família a Vic. Acomodat. Químic en una empresa adobera. Amic íntim de l'Eudald. Funeral civil aquest matí. Ha mort als vint-i-cinc anys perquè els va començar a restar quan va arribar a la cinquantena. Tot un personatge. Es feia amb tothom i no era un home simple. Savi, instruït, culte i vividor. Generós, com ho va ser la seva mare i els seus germans quan vaig estar a Sevilla. Generositat, aquesta paraula que tenim mal entesa i que solem confondre amb solidaritat. No vol dir el mateix i crec que comporta respostes no equiparables. Quan es tasta la generositat ... sempre en queda el regust. La solidaritat o és efímera i massa sovint comporta cert ressentiment pel simple fet que una o altra part no se sent corresposta. Comiat amb aquesta sevillana simple, sàvia, que sembla banal, reiterativa, també ho és la vida quan no se li demana més que vida, la que cal viure sense pensar ni amoïnar-se massa.