Ni clar ni català

Dissabte 11 de juliol 2015

En una setmana passar d'un cert acontentament a tornar a les decepcions de sempre. Votar pel sí a l'entesa de llistes comunes i el més calent a l'aigüera. Pensar si en Mas vol realment la independència o és que tots plegats estem fent el gamarús. Confusió i la gent, més que molesta, emprenyada i plena de no saber encara a on som i cap a on anem. Sembla que tot faci pudor de socarrimat i d'enganyifa. No estaríem a on estem si la història no hagués arrossegat al president, però tanta demora, tant allargament i allò de parlar clar i català poc copsat. Els polítics, els altres, tampoc acompanyen, molesten, es miren el melic. Regar els horts delimitats i desestimar la terra grossa era enllà per massa vasta. Saviesa popular, a vegades carregada de mesquinesa, de fer valdre més la que es calla que la que es diu, si és que se'n diu cap de bona. Panorama ni clar ni català parlat amb català. No es diu o es diu el que no s'hauria de dir encara que es vulgui o es pensi i se sol dir amb altres mots creguts com a sinònims de significat i de significació portadora d'equívocs, de males interpretacions. de poca claredat i, per què no? tot molt a la catalana, de no saber dir massa les coses pel seu nom.