Avui faria el mateix d'ahir

Dimecres 22 de juliol 2015

Avui faria el mateix d'ahir: passar tota la tarda llegint i escoltant òpera sol a casa. Bona sensació de ser gaudida i amb desig de sovintejar. Res de sortir, només quan convé o s'està compromès, com avui, reunió de l'assemblea. Reunions polítiques sinònim de ser un veritable pal, és com anar a una mena de catequesi per a gent convençuda perfectament evangelitzada. Escoltar el primer, avui o demà escoltaré el segon, compacte de l'Adriana Lecouvreur, Francesco Cilea. Verisme. Caffe di Simo a Lucca, la ciutat de Puccini, turístic a matar, on es reunien bona part dels compositors d'aquest gènere passional i dramàtic. Melodia, segurament la més melòdica de totes les òperes que he escoltat i escoltaré. Tanta importància la música com la veu. Poques vegades sol passar d'una forma tan intensa; amb Wagner, amb Strauss, i para de comptar. Argument, trivial, efectista, història d'amor, d'amants no del tot corresposts, tant per part d'ells mateixos com per part de l'Adriana, sense embolics, i sí sota la cruesa dels enganys i dels desenganys dels amors frustrats i de la gelosia insuperable que porta al suïcidi per a no haver estar capaç d'encertar l'home ideal. Drama. S'havia sortit d'un guerra, d'una gran guerra.