Llamps i trons

Dilluns 20 de juliol 2015

Descarrega una mà d'aigua ara mateix. Les quatre de la tarda. Temporal de llamps i trons i la terra reescalfada encara dóna més sensació de calor. Fumejar. La xafogor és intensa. Esperar que refresqui. Aprofito una estona, abans d'anar al dentista, per escoltar la tercera de Schumann i escriure l'esborrany. L'han posada aquest matí per ràdio. L'he mig i força mal escoltada. Enclaustrat com un monjo, en el món clàssic de la música i un profund ignorant, un analfabet, d'altres músiques del món. Fotut. No em dol ni em molesta massa ser-ho, encara que me n'adoni i em provoca molèstia, com em va passar amb la ballaruga poc ballada i molt escoltada del dissabte, que seria incapaç de triar la selecció que es va triar. Ignorància. No estar al dia i no mostrar cap mena d'interès per conèixer més enllà del què escolto i acceptar satisfactòriament quan l'oferta n'és una altra en l'àmbit festiu i públic. Hom no passa de viure en un món musical clos que apassiona i no deixa obrir portes, tampoc les tanca, a d'altres móns ignots, no interessats, i no pas mancats d'interès, però que em resulten poc atractius, poc íntims, poc personals, de la mateixa manera com ho pot arribar a ser el meu particular i personal món pels no interessats. Me n'hauria de doldre i no sé si cal. Ja em va estar bé.