Sense dir res d'interessant

Diumenge 12 de juliol 2015

Ahir hauria volgut que un Toscanini hagués alçat la veu per a fer callar a la gent, com va ser capaç de fer-ho alla Scala de Milà quan l'òpera no era altra cosa que una mena de divertiment mundà de la bona societat tendent a mostrar un cert desdeny pels compositors i pels artistes. Empleats i emplenadors refinats del temps d'esbarjo i de posada en societat. Una estona al concurs de sardanes, un dels darrers actes de la festa major. A Plaça, a l'hora de la fresca. Colles i afeccionats a la sardana. Respectuosos, implicats. Bona part de la resta, com jo mateix, anar a passar l'estona, a trobar gent per fer-la petar i no callar, sense dir gaire res o el mateix que deien ahir i diran demà. Difícil poder escoltar la cobla i cap mena de sensibilitat pels dansaires, pels músics, per l'entorn i pels que ens agrada escoltar música sense interferències, no pas desdenyoses, més irrespectuoses, insensibles de saber a on s'està, a què es fa o què s'escolta.