Acabalada i ostentosa

Dilluns 27 de juliol 2015

Considerar que a la vida voler repetir deu semblar subsistir. Ho solo pensar. Envoltat de subsistència. Subsistent conscient. Època de vacances i de ritme, fora de la feina, lax. Serioses ganes de veure romànic: Ripoll, Sant Joan, Camprodon, Molló, Prats, Sant Martí, Sant Miquel, Foix i potser alguna cosa d'Andorra. Les vacances que s'acosten. Tristesa de ser un analfabet de la solfa, no em val dir que no se me n'ha ensenyat, no n'he après, i la mateixa estúpida tristor m'envaeix quan puc arribar a escoltar a algú que ni l'escalfa ni el refreda res que no vagi més enllà del dia a dia. Manca d'inquietud molesta de ser suportada. Tot hauria de ser vàlid. No ser ningú per a dir res. Opinar, només opinar, i pensar que resulta una pèrdua. Quantes se'n perden? Moltes, masses, un mateix. La sorra de la platja i la música sorollosa, una opció que hauria de ser complementaria. Sentir-ho com una pobresa, encara que pugui arribar a ser acabalada i ostentosa. Pobresa ignorant que priva del plaer sentit del  darrer romànic visitat. Portalada simple de dues columnes amb capitells florals visigòtics. Timpà decorat amb un relleu molt malmès de Crist enmig de les imatges de Sant Pere i de Sant Pau, envoltats pels quatre símbols dels evangelistes. Edifici estrafet, Primer segle onzè, d'absis central i dues absidioles laterals un pèl boterudes. Cúpula octogonal suportada per petxines. Claustre petit amb capitells decorats amb motius florals i d'animalística fantasiosa. Un afegitó gòtic, una petita capelleta oberta al claustre, senzilla, on hi jau eternament un dels comtes de Barcelona, algun dels Borrells, vés a saber quin. Només això. Barcelona, a Sant Pau, on llavors, fa molts anys, només hi havien camps i ara, en plena era tecnològica, es mostra enclaustrat entremig d'edificis i testimonia el pas del temps en un barri brut, cosmopolita i sorollós.