Agror

Dilluns 28 de setembre 2015

Agror quan rellegeixo les dues darreres entrades. Hi ha coses que he escrit que no m'acaben de fer el pes. Em sol passar sempre. Importància relativa acomodada al moment. Hem guanyat i no em sento alegre. Ara ja m'ho començo a creure i no hi vull posar cap però per més brams i calumnies que arribin. Parlament guanyat en nombre d'escons i per representativitat territorial. Ha passat. Majoria. Aplicar la llei, pretensió lògica i callar quan no s'acomoden a les necessitats dels que sempre bramen. Agror emocional. Molt cansat. Ahir molt neguitós. Poques hores de son i a les vuit del vespre reunió de veïns. Panorama agre i amb totes les ganes d'agafar el llit i no serà fins a les deu. Pallissa. Escoltar llaunes que parlen de problemes que m'afecten, però que podria viure sense que m'afectessin més del compte. Cap ganes d'escoltar com es discuteixen per si la bombeta del replà es fon cada dos per tres, si l'ascensor no acaba d'anar del tot bé, si el del cinquè no paga les quotes sempre que toca o si els estudiants del segon posen la música massa alta i molesten. M'estimo més els meus petits mals de caps, els altres em sobren, no m'interessen i encara menys les discussions bizantines que els amaneixen. Només sé, ara mateix, que estic adormit, que necessito un llit o un sofà i treure'm de sobre aquesta agror passatgera i fàcil de reparar. No m'atreveixo a llegir res: m'adormo. Demà espero estar més despert.