El gos només pot tenir amo

Dimarts 22 de setembre 2015

Aprofitar aquesta mena d'estiuet de petites fresques per anar a pedalar camins resseguits de la Plana de no massa planura i de sovintejats turonets de soferta pujada i gustosa baixada. Gent a peu, altra corrent, prop de Vic, minva a mida que t'allunyes, i molta, més de la que m'agradaria, amb gossos. M'atabala. Pensar, no me'n puc estar, que existeix una problemàtica de socialització. Ho penso, sense raó, només ho penso. Els gossos em molesten, no els hi faria cap mal, em fan respecte i, més d'un, em fa por, el gos i l'amo. Pensar que el gos només pot tenir amo i l'amo un gos. Ho deixo. Sol i calor suportables. La Plana molt seca i poc verda. Predominen els ocres i els grocs. La verdor, als boscos assedegats. Convindria una llevantada. Camins empolsinats i sorrencs. Pols enredada en la grava i en els petits còdols, dificulta la pujada dels verals de la Creu de Gurb i de la parròquia de Sant Andreu. Esbarjo de política, de blocs, d'eleccions, d'assemblea. Peix venut i creure en pocs canvis quan només manquen quatre dies mal comptats. Desconnectar, va de debò: música, lectura i repassar, molt per sobre, notícies i enquestes. Cap necessitat d'aprofundir, on poca profunditat hi ha i la mentida, l'engany i el voler fer por als ignorants, als mai informats, no es contempla com a delicte i on tot el que es diu es vol fer creure com la veritat no certa de qui el fan combregar amb unes hòsties com rodes de molí.