La llunyania del futur

Diumenge 27 de setembre 2015

Un país on es paguin tots els impostos i on les lleis siguin justes i aplicades. La intenció, l'única del meu vot, potser un pèl agosarat, però va molt per aquí. Viure al meu país i nacionalitat veïna de països, ambdós, on no es paguen tots els impostos que s'haurien de pagar i on les lleis són arbitràries. Futur, votar futur, i temor de la llunyania del futur. La immediatesa, el que tenim encara, la voluntat de canvi, l'esperança i l'encrostada mentalitat evasiva, de capital, impositiva, vull dir, dels que fan ús de diner no blanc i de lleis només, només, vàlides pel seu profit. No sóc pessimista. Voluntat de canvi per a les generacions properes. Tampoc intento ser realista, només plasmar la realitat tal com la veig, com la palpo i com la sofreixo. La inconveniència de no ser gens crèdul i no voler ser il·lús de creure en la intangibilitat de la bona gent, un eufemisme com qualsevol d'altre, si és que se'n pot dir així. Vull, profundament, futur, el meu vot, llunyà, proper, tant se val.