Llevantada

Dimecres 30 de setembre 2015

Plou a Vic. Ha arribat la llevantada. Petita. S'hi està bé a casa abstret del món de la política. Molt tip, tan tip com cansat i mort de son estic ara. No surto. Fa massa que no vaig a Barcelona. No en sento necessitat i m'hauria de preocupar aquesta inapetència abúlica que no fa fins el dia que petarà com un aglà i haver de conviure amb el no s'entén o l'estàs bé indigerible a vegades és difícil. Abandonat Bernhard i un bon polsim de radicalisme al pap. Escolto la tercera de Mahler. Preferida. Aïllar-se d'imputacions injustes i intentar no fer-se'n mala sang, cap i a la fi, polis, formar-ne part i parlar-ne, derivatiu: política, i se'n parla i se'n torna a parlar. Embafa la necessitat de sentir-se embafat.

Comentaris