Hi hagi o no

Diumenge 13 de setembre 2015

M'he llevat escoltant Tristany i Isolda de Wagner. Encara l'estic escoltant. N'hi ha per estona. Un article de l'Isabel Coixet, publicat fa pocs dies a El País, el día de las marmotas. Parla de l'actitud de molta gent, ella mateixa, sobre la independència. Punt de vista personal de gent que pensa d'una determinada manera, on es creu que poca cosa canvia o canviarà si esdevenim estat. Coincident en punts de vista i discrepant en altres. Viure en el dia de la marmota, l'animal que de l'avorriment i de la vagància en fa el seu modus vivendis satisfet. Evolució aturada i acomodació permanent mentre l'invent funcioni. Evolució i acomodació oferta, no cercada, pels que no han recolzat la vida amb l'existència de la marmota, els capaços d'oferir i saber vendre projectes, solucions aprofitades i acomodades a les seves necessitats, als seus objectius i als seus projectes, que no són les necessitats, els objectius i els projectes de les marmotes, que cap projecte, cap objectiu tenen que no vagi més enllà de tenir cobertes les avorrides i insípides necessitats dels dies calcats. Optar pel recurs simplista del no fer res passi el que passi, hi hagi o no independència o dependència, la marmota jau, pren el sol, deixa passar l'estona i només protesta, puntualment, quan no té menjar, només.

Comentaris