De poca cosa pugui servir

Dijous 10 de setembre 2015

Esborranys escrits i no publicats. El que em sol sobrar, ara em manca: temps i no em satisfà. Enrenou. Bogeria a la parada i no donar lloc al necessari avorriment que tant critico, que tant desdenyós presento i que tant em convindria en aquests moments i en un dia com avui. Reunió al Casino per com gestionar els autocars de la Diada. Ordres, consignes i directrius del què s'hauria de fer i es farà tal com s'esdevingui sense caldre tantes ordres, consignes i directrius. Sol passar sempre. Una estona, ahir dimecres, abans de tancar la parada i mentre feia endreça dels papers dels autocars, en Josep Maria, col·laborador accidental i accidentat, atabalat, preocupat d'amarga torbació de vetllador actiu i amb la sensació de sentir-se sol amb el problema de l'enfermetat mental degenerativa, de progressiva pèrdua de memòria, de coneixença, de precària vida fisiològica, de la seva mare, em va començar a explicar la seva situació. Música que es torna a escoltar, sentida, viscuda i que no em sap cap greu, malgrat el dolor de velles experiències viscudes, que se m'esbravin amb explicacions entenedores, expansives de la necessitat del moment, encara que el problema perduri, s'agreugi, i sabent que de poca cosa pugui servir escoltar i compartir. 

Comentaris