Nivell, m'ho puc arribar a imaginar

Dilluns 21 de setembre 2015

Avui he plegat d'hora. Problemes informàtics que esperen, espero, resoldre'ls demà. Avisats de dies que passaria i ha passat avui. Ja m'ho trobaré. A les tres passava per la pública de l'horta de la Sínia. Tots del seu país i ningú del nostre. Nascuts aquí. Hi viuen. Pel mateix la Berta va anar a Sant Miquel. Li tocava el Balmes. Res en contra i no pas massa a favor. De l'escola demano nivell, rigor, que ja hi deu ser, suposo, aprenentatge i valors. Cursos que tirin i bona base per afrontar futurs. Demanar massa i potser no sempre acaba de funcionar. També vaig ser dels que vaig anar a Sant Miquel. Inexistent, de capa, tarot i espardenyes de set-betes. Tot nois, una altra època, uns altres valors, uns altres pares i uns comportaments similars d'educació força semblant que el temps no ha esborrat del tot. Em tocava el Francisco Franco amb els andalusos i amb els extremenys del barri, els xarnegos, en deien llavors. Els pares i la tieta Carme, la matriarca dels Font, no ho van voler. Voler cercar nivell, m'ho puc arribar a imaginar sense caldre buscar cinc peus al gat o pèls als ous. Simple.