El món esclau queixós

Dissabte 26 de setembre 2015

Eufòria controlada de la gent que s'acostava a la parada aquest matí. Pendents dels resultats de demà. Temo més l'endemà. Recorregut a peu de casa a casa Comella pel casc antic. El pes de la història feta de victòries i de derrotes, de prosperitat i de crisi. Història i pedres que parlen. Em satisfà. Passeig breu i reconfortant a primeres hores del matí. No pas el mateix, també reconforta, quan t'endinses fora muralles. Una altra ciutat crescuda a partir de la derrota, rica, la derrota sempre és pobra, educada, decadent, antipàtica, un pèl ostentosa i nascuda per a ser viscuda esclava de l'amo que sigui mentre atorgui condescendència amagada, mostrada, que decidí viure en pau i en les mínimes preocupacions, les de la quotidianitat embafadora i anihiladora. Res, travessar el passatge que porta del carrer de Verdaguer a la bassa dels hermanos, la ciutat conservadora, trista. m'ho sembla, de sentiments poc expansius, passi el que passi o pugui passar demà, i, sí no passa, curats d'espants i avesats a viure en el món esclau queixós aprofitat i trist de la derrota.