El remiendo y el apaño

Dijous 17 de setembre 2015

Clar què votaré i poc voler saber de la campanya. A quarts de vuit canviar el dial. Catalunya Ràdio fins a les dues i nou canvi. Comença el bloc electoral. M'he tornat intolerant amb la intolerància i no me n'amago. Refugiat en la música i en les poques pàgines de Bernhard que em resten, com sempre, de fet, tots solem fer sempre el mateix i no ens ho sembla. Assemblea, massa assemblea, i m'hi trobo bé, però no sóc home de doctrines ni d'adoctrinar, però sí de dir la meva amb la llicència de l'acabat de dir acabat d'oferir. Es guanyarà, m'agradaria no equivocar-me, però una petita temença desconfiada em tenalla de suportar a qui no s'acaba de creure les ofertes del què passarà l'endemà volgut i desitjat, passi el que passi i el que no m'agradaria que passés i que pot ser fàcil, perquè n'escolto a massa que donen suport que no s'ho acaben de creure del tot. Negatiu enllaminiment amarg dels brams d'ase, del apaño y del remiendo, que res apaña i poc remienda. Voler que tot quedi igual, encara que no ho sembli i es vulgui fer creure qualsevol mena de semblança equívoca. 

Comentaris