Com a preludi

Dissabte 12 de setembre 2015

La llei és freda i hauria de ser justa i en l'estat on ens fan viure, és freda i no és justa. Ho hauria de ser. Ni tan sols és racional. Ahir se'm va ocórrer mirar canals que mai miro. Tornava de Barcelona. Una incongruència que no entenc com pot ser el fet de poder ser responsable d'assumptes exteriors i no capir, no voler, o no, entendre els assumptes interiors. Manifestacions inaguantables, tendencioses, suportable no més enllà d'una trentena de segons i començar, una estona breu, malgrat que la son i el cansament guanyaven a la necessitat, a les ganes, encara que fora com a preludi, del que m'espera i aprofito avui, a hores d'ara, la música, la lectura, escriure, reemprendre, de nou i reposar fins a l'avorriment que aviat m'atabalarà. 

Comentaris