Intimitats de terrassa

Dimecres 9 de setembre 2015

Intimitats de terrassa de cafè al carrer Verdaguer. Fer estona per obrir la parada mentre arriba la gent. Poc soroll. Soroll de carrer sense cridòria. Cotxes i canallesca. To distès i oir parlar fluixet no molest i que permet escoltar sense parar l'orella ni haver de mostrar interès, encara que s'escolta i es segueix  la conversa, la del costat. Dues dones joves a la taula del costat. Quarantena escassa. Confidència i aquella facilitat de transmetre sentiments. Expulsar. Als homes, massa, els costa expressar res que no s' allunyi de la bertranada. És igual. Escoltar, tafanejar i encuriosit del què es parla mentre continuo amb Bernhard. Llegir sense llegir. Paràlisi de lectura. Esverada, una de les joves, o, més aviat, emprenyada. Intuir recent separació. No sé si divorciada. No m'afecta, només escolto i intento esbrinar les causes del trencament. Tòpiques, com solen ho ser sempre quan hi ha conseqüències. Infidelitats no confessades, enxampades, amagades, mentides que han resultat ser certes, quan sempre haurien estat amagades pel simple fet que es pensava que mai serien esbrinades. De sobte esclaten, es precipiten, es confessen, encara que sigui a una amiga en un taula d'una terrassa d'un cafè, en veu baixa perquè no t'escoltin ni que siguin unes orelles sordes i esmolades que no volen escoltar i res més fan que seguir el fil del relat ofert en baixa veu.

Comentaris