Parada

Dimarts 8 de setembre 2015

Tornar a l'esborrany de lletra petita i atepeida sobre paper blanc no tacat. Em molesta la manca de polidesa. Dies atrafegats i Bernhard llegit de resquitllada. Avanço. Acabo el tercer llibre. Me'n queden dos. Altres lectures alternes, res d'interessant. Estona morta sense despatxar bitllets d'autocars a la parada. Gent de tota mena i em sorprenc a mi mateix de la paciència que puc arribar a tenir quan sempre m'he pensat que gota en tinc. Rol, paper de comèdia, de soterrani, el de Bernhard, airejat, lluminós per una estona fins que es clou i tot torna a ser com abans, sense llegir Bernhard. És tard. Sopar i llegir al sofà un somni fictici i real, tangible sense somniar.