Degotalls

Dimecres 16 de setembre 2015

Com petits degotalls que no mullen de cop, però sí que donen sensació de mollesa a mida que s'eixamplen les gotes de l'exposició. Deu tocar. Ens deu tocar si ja és que ens ha tocat. Gent gran amb demència. Senilitat cognitiva de pèrdua profunda. Manca de recursos públics. Obvi. Evasió impositiva generalitzada no tocada, de comentari privat, irritat i gairebé mai denunciat, de cop de puny dolorós i generador d'impotència quan es rep. Degota gent, cada dia un de nou, conegut, desconegut. Desesperació dels afectats no afectats. Dificultat per pagar mesades. Tirar d'estalvis de la gestió de misèria, de la vida estalviada estalviadora, hereva de pares que transmeten les mateixes pors als fills i la mateixa absència de reivindicacions bàsiques. La por eterna, universal, més arrelada en uns llocs que en uns altres i sensació de viure en verals de terra abonada de llavor poruga. La por de la misèria, de la poc tangible, la que sembla rica i és pobra igual, o més, la d'estalviar vida i un grapat de diners, els de tota una vida no viscuda, estalviada, trenta o quaranta mil euros, potser pocs més, no ho sé, que poden servir, trist, molt trist, per a pagar més d'una vintena escassa de mesades als gestors de la vida, la mala, la dolenta, la que ja no es pot viure, malalta i no reclamar res, res de res. Evasió, una altra mena d'evasió. Tirar d'estalvis, tirar, que potser també vol dir llançar, potser, o deu ser el que es sol dir pel dia de demà, potser, no ho sé i tant se val.