Compacte espessor del pa de pessic

Diumenge 4 d'octubre 2015

Tercera represa de fulles d'herba. Bernhard em va interrompre la segona. Setanta o vuitanta pàgines mal comptades per acabar. No sóc lector de poesia ni de novel·la negra, però més de poesia que de novel·la negra. Postura errònia personal de creure'm la poesia com a generadora d'energia crèdula incrèdula de bondat i de capacitat de poder voler dir allò que es vol dir, sigui bo, sigui dolent, d'una altra manera, més lírica, més bella, menys entenedora entenent-se amb dificultat més o menys rebuscada, més atenta. És útil. Més allunyat del món negre de personatges criminals i violents. Carrer del mig, configuració d'una altra mena d'històries, de somnis, cap i a la fi, ni el bé bé, ni el mal mal. Ni la bellesa descriptiva sentimental de versos amanits, ni la truculència recreativa de personatges malignament amanerats d'una maldat i d'una crueltat, que existeix, però que se'm fa igual de poc creïble com la creença en la bondat i en la bellesa universal que sols en sóc capaç de pessigar o agafar les engrunes que deixa caure la compacte espessor del pa de pessic metafòric on es viu empastat.