Crític de rutines

Dissabte 3 d'octubre 2015

Dissabte la tarda de pedalar fresca plana endins. Temps de tardor, de sol covat i enganyós que no escalfa. Pujar fins a Folgueroles i tornar per Sant Julià i observar el mateix que s'observa els dissabtes a la tarda: gent matant l'estona. Jo també la mato pedalant i alliberant la ment per a res, per a tot i per arribar a la fi de la lleu i constant pujada que hi ha de Vic a Folgueroles per, llavors, començar a baixar fins els molins de caminois foscs i perillosos a hora foscant per la manca de visibilitat, pels rocs i per les arrels sortides dels arbres. Esbarjo imposat, necessari per no embogir, o més que això, per trencar dinàmiques i evitar anar a plaça a culminar l'estupidesa de la tarda més estúpida de la setmana. Intentar ser rigorós i gairebé espartà sense reclamar més esforç del que sóc capaç de donar. Força mesurada i racional. Esplai de camins resseguits, coneguts, gairebé sempre els mateixos, a ponent, a llevant i a nord, molt pocs a sud. Crític de rutines i consumidor de rutines conegudes, fresades i resseguides amb la variable ambiental dels colors dels fullatges i dels cultius de la plana que marquen les estacions.

Comentaris