Foraster en els espais

Dissabte 10 d'octubre 2015

Deixar d'escoltar Egmont. Tarda de becaina, de repòs i d'escoltar Mendelssohn, la nit de Walpurgis i la segona Lobgesang. Fer estona per anar a sopar a les nou. Treballar sis hores al matí. Evitar el dissabte a la tarda al centre. Vida de monjo. Foraster en els espais feiners plaents i insofribles tardes de jorn sabàtic. Goig de botiguers i de calaixos que s'obren tant com es tanquen. M'ho estalvio com em solo estalviar anar a prendre cafè el dissabte a la feina si no em convida el cap. Dia d'estalvi. Intentar plegar d'hora i avançar mitja hora de feina. Insofrible ambient de locals on una dona arriba a ser excepcionalitat. Homes cridaners abocats al plat, que s'omplen gots d'un vi no massa bo amb la inconsciència de no pensar que el cotxe està fora estacionat, i, si convé, un raig generós al cafè. Xerrar amb la boca plena i agafar els coberts amb la mà sencera. Sentir-se refinat sense ser cap gentelman i l'enutjosa, maniàtica, constatació que no m'és grata la vivència en els móns limitats feliços sempre que no vagi més enllà de la gràcia, del tipisme, interessant pels antropòlegs, però que, per a mi mateix, em suposa un sobreesforç abonat a la reiterada perpetuació prescindible i innecessària.