No pas ajaçat

Dimecres 21 d'octubre 2015

De resquitllada. Afanyat a tornar als esborranys. En faig pila. Augmenta. En vaig deixar llegir alguns, no em fa res, però tampoc els exposo ni els ensenyo si no són trobats casualment al prestatge. Sembla que no s'entenguin, la lletra és menuda, atapeïda, nerviosa. Hi han síl·labes de tota mena, enganxades, separades, poc acadèmiques, de caligrafia molt particular i amb el mínim d'incorreccions i tatxadures possibles. No s'adiu al què has escrit, se'm comenta. Essència, el cos, l'estructura, predomini de la major part de les frases escrites a mà, i, d'altres, forces, no hi són. Afegides. Esborrany. Exercici didàctic diari, imposat sense impostura, escrit de resquitllada, com la vida que em toca, viure, la que em dóna sensació de no saber res, de passar amb certa ignorància per damunt de massa coses i gosar escriure més coses de les que hauria de escriure i que realment no sé, fascinat sense inventar i amb sincera sinceritat despullada. A hores d'ara, tard pel què estic acostumat, filosofia del cansament i de jaure al sofà sense lectura, sense música i amb el televisor que m'ofereix el primer son no pas ajaçat.  

Comentaris