També em val, també

Dijous 8 d'octubre 2015

Dijous. Comprar roba. Acabo d'escoltar la conferència política de la CUP i m'he quedat igual. El procés segueix. Ho sembla. Prediquen. Política. Doctrina. Ara em sona un bolero del Moncho, soy lo prohibido, en castellà. Ganes de ballar sense saber-ne. Desig d'estar al Raval o a la Barceloneta. Només desig i em conformo amb l'Atlàntida o amb el Casino. No podria viure sense ambient, encara que molt em reclogui, però m'omple el fet de valorar la possibilitat de poder sortir i estar al rovell i no viure abocat a la verdor, a la frondositat de la natura i als carrers buits de poble; em dóna vida, la que m'agrada. Contactes, no pas reals, imaginaris, històries no parlades, visionades, les que dóna el sentit de la vista que activa els altres. Activar i enredar. Provocar una mena de sentiment etern i constant de frustració, on tot se sol acabar en no res o en ben poca cosa i hom mai se'n cansa d'empastar-s'hi una i altra vegada pres, no pas com un problema, però sí com una mena de viver de relats i d'oportunitats de poder escriure les dues, tres o quatre coses que conformen el relat del dia o de l'estona de l'ocurrència del sentit estimulat.