Massa planer

Divendres 30 d'octubre 2015

Poc inspirat. Res, ara surt i em molesta. Ser depenent té preu. L'amo té la paella pel mànec i els dependents depenen del caliu del foc i vetllar perquè no quedin rostits. Ja ho sabia i no acaba d'emprenyar-me del tot. Tolerada indignació. Acomodat a la quotidianitat plana o no plana, diferent a la que he trobat a les novel·les de la Blanca Busquests. Les solo llegir, desordenadament, sense cap mena de connexió, pretenc entreteniment. Acabo de llegir tren a Puigcerdà. Paisatges coneguts. Línia soferta. Trama, la que hi ha, sense estar condicionada a res o a tot, el que passa, el que m'interessa, més que el fet, el que es diu i com passa, sense estridència. Històries normals de gent normal, de qualsevol que el que li toca. Planer, massa planer pel meu gust, sense desagradar, mancat de radicalitat i ple de saviesa de qui sap dir, de qui sap escriure les coses sense soroll i amb sensació de provocar poca molèstia quan es venten paraules que tot ho diuen encara que no ho sembli.