Justament ara

Dijous 22 d'octubre 2015

Política. Surt ara, justament ara. Hauria sortit si el procés o els resultats del vint-I-set de setembre, no haguessin estat els que van estar? No calen explicacions. Els silencis, les complicitats es paguen i es cobren. Vénen silenci. Dijous. Voler donar lliçons sense ser mestre i creure's amb potestat de càtedra. Si has de ser emmascarat sempre ho seràs d'una paella. L'antiga parla. La dependència no espoliadora, cobrada i ben pagada, degotera, poc veritable, d'amagada il·lusió per pallussos, els pares, els avis, els oncles, els meus, i, a hores, jo mateix. Parlada, exposada de fals missatge que sembla creïble. Rebre un tres per cent depenent. Fotut perquè m'ho crec. El conveni del poder de qui mana, de qui disposa de càrrecs. Gairebé mai el conveni s'adjectiva com a col.lectiu i s'adiu a la privacitat, el que se'n diu anar bé amb formules legals que poca aparença en tenen. Diner. Acabalar. Una mena de mentalitat covarda, esclava, condemnadora del tenir per tenir, no per servir, per servir-se'n, sigui un tres, un quatre o tot, com sol passar amb els menys investigats de contrades veïnes. Euros manllevats, arribats I que no arriben als que es lleven d'hora ben d'hora, els que afanyen subsistència i, amb els que amb una mica de sort, poden permetre's un escadusser caprici agraït, afanyat amb poques ganes de donar-hi voltes, d'emprenyar-s'hi amb emprenyament conscient del risc sever de caure en el parany d'un atac de mala bava innecessari, inútil, com tant innecessari com inútil pot arribar a ser l'excés de conformisme i de confiança en el tot gairebé sinònim del res, del no res, per ser més explícit.