D'original no en té res

Dimarts 20 d'octubre 2015

Com és que del treballar se'n digui pecat original, si d'original no en te res? Tampoc deu ser un càstig diví. Contribució injusta que hauria de ser justa. Poca cosa més. La lleugera lentitud, la que avança, la feina polida i ben feta, la que només es fa una vegada i gairebé mai repetida, però sí repassada, completada i amb ganes de millora. Dormir tranquil. No és un càstig ni un pecat. Córrer, afanyar, la ximpleria que castiga i embruteix. El pecat és embrutidor. Tic de país, innat, de qui té pressa i que poc es mou, encara que no pari de bellugar-se i de voltar sobre el mateix i a si mateix amb la poca originalitat que res o poc ha de tenir de pecat però sí de penitència difícil de purgar sense passar pel purgatori i ser-ne una ànima arrossegada per la poca originalitat del treball condemnada a res, a treballar i prou, a l'embrutiment que castiga, castiga, de contribució mai a favor d'un mateix, encara que hom s'ho pugui arribar a creure, i només queda, sensació íntima, ser polit, endreçat, i dormir tranquil.