Despertat a ritme de sardana

Dissabte 24 d'octubre 2015

Dissabte, ara ja tots, de treballar unes hores. Obsessionat per la feina i sensació de retret d'obesos i d'obsessions consentides i no observades. Despertat a ritme de sardana, les que posen a la ràdio a partir de les sis. No sóc sardanista i poc afí a l'ambient rialler d'aparença feliç que comporta no amagat d'una mena d'innocència, no sé si poc o massa innocent, que no m'atrau. La música de la sardana agradosa i satisfet de saber-ne cantar més d'una tonada. Incapaç de ballar-ne cap per desinterès i no pas per mandra. La mare va intentar que en ballés. Fet a la meva. Tossut. No hi vaig anar. Futbol. Hoquei. Cap sentiment de resistència llavors, tampoc em crec massa que hi sigués quan la mare anava a aplecs i a concursos, però si que formava part de la catalanitat consentida a disgust. Sentiment de trobada no exempta de felicitat d'innocència no tant innocent.