Els difunts més presents

Dissabte 31 d'octubre 2015

La mort del pare una porcada de la vida i la de la mare una merda cruel. Pocs embuts al parlar-ne. Intentar ser clar en aquests dies de culte als difunts i de reviure històries, nostres, importades, de por que, en essència, també són vida, d'especulació del final, del què se'n sol dir mort. No considerat ni afortunat ni desafortunat perquè encara no m'hagi arribat el final. Ja arribarà. Massa prop l'he sofert com acompanyant i sense poder fer res més que acompanyar la progressiva desengrunada estada en el món que ha acollit la vida que se'n va. Mort, traspàs, com se'n vulgui dir, el que comencem a palpar a partir del primer segon de vida amb el primer plor, amb la primera por de no saber on som ni què hi fem, ni perquè hem vingut. Tots els Sants. Els difunts més presents. Quatre, massa.